Eternamente mortal.

Está en catalán y es fruto de una de las muchas clases de filosofía a las que asisto de forma semi-obligada.

"- Jo no puc més que res fer el que l'home infinit pot que és ser etern i crear l'eternitat amb paraules, fets i records mutables però ilimitats d'esperit. Ho cerco jo com fan altres, però no ho pretenc, simplement vull acabar el que començ i si algú troba sentit a la meva existència que l'esdevengui eterna. Jo més no voré el fet fet ja que la pòstuma victoria dels artistes és innegable. Perdonau que no desperti del meu son, escarbi la terra i surti de la meva tomba, això sí; d'etiqueta aristocràtica, per a donar-vos les gràcies.
Cal recalcar que no parlo d'inmortalitat, sino d'eternitat."